Regla D’Hondt

La regla (o fórmula) D’Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Víctor D’Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional de partits. El mètode s’utilitza a l’Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia,Portugal, Suïssa, Turquia i Xile, i a altres països europeus només per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mètode és més proporcional que el mètode Sainte-Laguë, que afavoreix els partits més petits. Sovint s’usa el que s’anomena la regla d’Hondt modificada, en què només s’atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots.

Exemple de funcionament de la regla modificada

Per tal d’explicar el funcionament de la regla, cal imaginar una circumscripció electoral X on s’hagin d’escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula següent:

Partit	Nombre de vots
Partit A	120.000
Partit B	100.000
Partit C	40.000
Partit D	5.000
Partit E	2.500

No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. Aquest percentatge varia segons el país: a Espanya és d’un 3%, a Israel d’un 2% i a Turquia d’un 10%. En aquest exemple, hi ha hagut 267.500 vots vàlids, per tant un 3% serien 8.025 vots, i els dos partits menys votats queden exclosos del repartiment d’escons.

Partit	Nombre de vots
Partit A	120.000
Partit B	100.000
Partit C	40.000
Partit D	5.000
Partit E	2.500

Després, s’ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d’escons corresponents a la circumscripció, en aquest cas vuit, i es van atribuint els escons a les candidatures que obtinguin els quocients majors al quadre, per ordre decreixent.

Quan en la relació de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l’escó s’atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de forma alternativa.

Partit	Vots	/1	/2	/3	/4	/5	/6	/7	/8
Partit A	120.000	1r 120.000	3r 60.000	5è 40.000	8è 30.000	24.000	20.000	17.143	15.000
Partit B	100.000	2n 100.000	4t 50.000	7è 33.333	25.000	20.000	16.667	14.286	12.500
Partit C	40.000	6è 40.000	20.000	13.333	10.000	8.000	6.667	5.714	5.000

4 Escons partit A

3 Escons partit B

1 Escó partit C

En alguns països es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el càlcul, si bé en molts països, per tal d’evitar aquest problema, els partits petits ja es presenten a les eleccions amb una llista única per tenir més possibilitats de passar el llindar de tall. A Espanya, aquest llindar es troba en el 3% per a les eleccions generals, cosa que també s’aplica a les eleccions al Parlament de Catalunya i al de les Illes Balears i Pitiüses, mentre que és del 5% per a les eleccions municipals i per a d’altres eleccions, com ara les del parlament delPaís Valencià.

Font : Wikipedia